El cap de setmana 5 i 6 de Maig 
Bé, aquest es el relat d’una gran aventura compartida amb uns companys i
suport de caminada genial i també amb tots els companys que vàrem tenir sempre molt
presents connectant dues marxes alhora: la Trailwalker i la
Montcada-Montserrat. Podeu pensar que no es pas possible, però jo us asseguro
que sí. L’experiència impressionant el sentir-nos tant i tant ben acompanyats
per una gran quantitat d’amics, companys de caminades (gent de El Cim,
felicitats i un plaer el compartir camí amb vosaltres !!) i familiars que sense
estar presents ho estaven i ens donaven força per aconseguir aquest gran repte
solidari. Moltes gràcies a tots, sou els millors !!!
I ha arribat l’hora de començar la marxa J
Olot: 11:00 a.m. Sona l’esclat del tret de sortida i tots
els equips passem sota l’arc de sortida mentre estàvem sent filmats per càmeres
fixes i altres aèries. Ens va cridar molt l’atenció una petita càmera aèria que
sobrevolava tota l’onada de gent amb la forma d’un petit helicòpter. Molt
curiosa !!. I mentre érem gravats, la multitud començava a avançar, passavem
per sota d’aquell arc com si d’onades a la platja es tractés, amb força empenta,
les quals tenen un encant particular el quedar-te-les mirant i t’omple de goig
el pensar que nosaltres en formem part.
Primer poble: Sant Esteve d’en Bas. Primera trobada amb el nostre gran equip de
suport- Quina alegria el que et vinguin a rebre i caminin una estona amb tu
fins arribar al control, es viu d’una altre manera la caminada. Les veiem de
lluny i corríem cap a elles per abraçar-nos. Magda i Mariona sou fantàstiques.
Tu Mariona ja veig que aviat faran botes de la marca “Salomon, con estas botas
avanzas un montón” J
Segon poble: Sant Feliu de Pallerols. En Carles i la Carme vàrem córrer una mica
durant els darrer tram per arribar a aquest poble. No, no es que tanquessin el
control ni molt menys, ni tampoc tancaven el restaurant. El motiu era “top
secret”, encara que ara us el desvelaré, perquè jo no el vaig saber fins després,
jejeje . Ens havien preparat un magnífic pícnic per a dinar. Encara tinc la
imatge davant dels meus ulls:
2.- Per a postres uns maduixots amb nata que feien goig i n’estaven de bons
i refrescants...! . També hi havien plàtans per escollir.
3.- Per acompanyar: pa (quines barretes amb cereals mes bones). Beguda:
aquarius de taronja, nestea i aigua.
Només faltava una becaina sobre l’herba prenent el solet i la Mariona
cantant-nos alguna cançoneta. Tot era de somni..., però mes tard va fer-se
realitat, les cançons, no el dormir, que podia esperar a l’endemà. Inoblidable
!!! Per cert. Magda, el moneder esta a…. J
I tant ben avituallats reemprenem la marxa ara cap al...
Tercer poble: Amer. Com a tots els altres vàrem marcar amb el xip que portàvem
a la polsera, beure un caldet, menjar una mica de fruita i fins i tot fuet.
Aquí li vàren fer una cura als peus a la Dina el servei d’assistència.
Abans els hi havia embenat en Carles
com a “metge”
experimentat, ja que encara no havia arribat en Lluis, que després posaria en
pràctica la seva experiència com a metge sanitari de podologia quirúrgica. La
cua de l’ambulància, per a fer equilibris….
I amb aquest peus tant ben embolicats, com obres d’art abstractes i alguna
que altre pintura expresionista vàrem arribar al...
Quart poble: Anglès. D’Amer a Anglès he de dir que no vaig veure els
quilòmetres després del gran repertori de temes de cançons que van sortir a
No vàrem tenir temps d’aprendre anglès per lo que els temes en aquest
idioma sortiran a la segona part.
Un berenar de luxe: una coca deliciosa amb xocolata i endavant que teníem
un llarg tram fins el...
Cinquè poble: Girona. El primer tram en companyia del nostre gran
suport, la Mariona, la Magda, la Marina i en Lluis. Mariona quin gran repertori
de Zarzuela en tant bonica veu, com vaig gaudir-ne !!!.
En arribar ja haviem passat la meitat dels quilòmetres de la caminada. En el quilòmetre
50 ho vàrem celebrar fet-nos una foto i en el 56... Girona i ja de nit vàrem
sopar.
Menú: Pasta o arròs, ous durs i fruita (encara quedaven fresons, que be).
Pa i beguda.
En aquest tram el poliesportiu a on vàrem marcar tant per entrar com per
sortir, com en altres, estava ple de gent, ja que hi havia un servei de
massatges i de cura de peus. Molta gent feia cua i la Dina i la Dolors en varen
fer us. Però mes ben cuidats no podíem estar, ja que en Lluis primer els hi
havia fet els primers auxilis i després els segons. Som supers, per suport i atenció
hem tingut la millor.
Magda el moneder esta a….
I cap i peus en marxa cap al...
Sisè poble: Cassa de la Seva. Quina meravella les samarretes que portàvem amb la
llum incorporada al pit i també una llum intermitent a l’esquena. Anant tots
junts amb una llum encesa il·luminava el camí per a tots.
Al poliesportiu vàrem prendre un brou i empanadeds, per a continuar el
nostre camí que cada vegada ens situava mes a prop del nostre objectiu.
Sete poble: Llagostera. Hi vàrem arribar de dia i en entrar al poliesportiu
i marcar, vàrem veure a la llista que ja estava marcat el nostre número, el 36.
I es que tenim un poder, ja presenten la nostra arribada imminent.
Darrer servei de massatges i cura de peus i cap al penúltim i...
Vuitè poble. Santa Cristina d’Aro. El quilòmetre 91,100 km . En veure la
Magda i la Mariona una mica abans d’arribar en mig del camí, en Carles i jo vàrem
córrer per la gran alegria de veure-les, això ja s’acostava. Sou un tresor
suport !! Quin esmorzar: flautes boníssimes
i quin cafè amb llet. M’ho vaig menjar i beure amb mes gust que mai, estava tot
deliciós !!.
I tant ben avituallats, ja només ens quedava fer aquells 9 quilòmetres per
finalitzar la caminada al Novè poble:
Sant Feliu de Guíxols, primordialment per a trobar-nos tots a la línia de
meta.
Pel camí un home de l’organització anava fent entrega d’unes floretes com a
detall divertit i eixerit, per una estona després veure el rètol “Terme
Municipal de Sant Feliu de Guíxols” anunciant que en uns pocs quilòmetres més,
ja hauríem arribat.
I així ho vàrem fer, tots 4 junts entrant a Sant Feliu de Guíxols pels seus
carrer fins el port, veient de lluny l’arc d’arribada el qual vàrem travessar
aixecant una pancarta de l’equip “Va per a tu” amb els nostres patrocinadors de
la Trailwalker 2012.
El sentiment després de creuar aquest arc va ser molt emotiu, abraçades i llàgrimes
inevitables, vàrem pujar al podi per a fer-nos la foto de l’equip al complert i
també ens filmaven.
Hem viscut una experiència inoblidable !!, el fet d’haver aconseguit aquest
objectiu solidari amb l’ajut de tots vosaltres, encara el fa més gran. GRÀCIES,
SOU UNA GENT ENCANTADORA !!
Un plaer continuar fent camí amb tots vosaltres per molts anys !!
Carme
Salas
Podeu gaudir d'aquestes i moltes més al espai:
https://plus.google.com/photos/116412218499305511404/albums/5739826599178872001
Fotos dels equips arribats al Face d'Intermón Oxfam Trailwalker 2012: